divendres, 28 de setembre de 2012

SEGONA VEU

Un dels dubtes que se'ns genera quan hem de fer una segona veu a la melodia que ja tenim és com fer-ho: tot i que no hi ha fórmules màgiques us deixo alguns consells:
   * la primera possibilitat és escriure una melodia una 3ª major per sota, amb el mateix ritme (si la melodia és Mi- Fa- Sol, la segona veu podria fer Do-Re-Mi).


   * Igual que la 3ª descendent funciona molt bé, perquè és un so consonant, la 6ª també crea un so perfecte (recordeu que si invertim una tercera (do-mi) se'ns converteix en una sisena (mi-do).



   * I, per contra, les 2ª, 4ª i 7ª són dissonants. D'entrada cal evitar-les i només fer-les servir quan volguem generar un so estrident, tens i punyent.



   * I la 5ª i la 8ª pensareu? Què, a quin grup van? A les consonàncies o a les dissonàncies? Doncs ni a un lloc ni a l'altre.  La 5ª es diu que és un so buit, perquè aporta molt poca informació musical. I la 8ª és un unisò (do-do), per tant, gairebé no crea cap interval, només repeteix un so. Són soses? Sí, seria una manera de dir-ho. O sigui, estalvieu-les.



Bona feina!

Ah! i torna a ploure i sembla que no pararà fins diumenge!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada