1.- La primera veu sempre ha de ser més aguda que la segona i la tercera. Per això es diu primera. Vigileu, doncs, amb les alçades.
2.- Eviteu els unísons: un uníson vol dir que dues veus fan la mateixa nota en el mateix moment. De manera que, momentàniament, de dues veus només en sona una -encara que siguin en timbres diferents i en instruments diferents.
3.- EXCEPCIÓ: podeu utilitzar l'uníson -i és bo fer-ho- en el principi i al final. És bo començar i acabar amb la mateixa nota.
4.- Perquè, és clar, amb quina nota hem de començar i acabar? Sí, ho teniu clar, amb la tònica. Per tant, si estem en Re M -dos sostinguts- haurem d'acabar forçosament en Re i serà molt bo que hi comencem.
5.- I, finalment, recordeu la necessitat de tenir clara la tonalitat. La nota inicial i, sobretot, la final, juntament amb l'armadura ens han d'indicar de forma clara en quin to estem. Si tenim diferents veus, la nota final tònica ha de ser a la veu més greu. Les altres poden tenir la tònica -molt recomanable...- o bé alguna altra nota de l'acord de tònica.
Bona feina!
No us amoïneu... no és tant difícil com sembla. Només cal una mica d'esforç i disciplina. I que poseu en ordre, ben clar i net, pulit i endreçat, tot allò que teniu al cap!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada